A tots els que formen part, d’una manera o altre, de l’equip de futbol de veterans d’Arenys de Munt.
Que com diuen, d’Arenys només n’hi ha un, el d’Amunt.
Això va per a tots ..... tots els que heu format part de la meva vida esportiva aquests darrers anys, i per descomptat de la meva vida en si.
No us deixo a vosaltres, deixo l’esforç físic que em suposa últimament jugar al futbol.
El fet de trobar-me, setmana darrera setmana amb un grup d’amics i companys, ha fet que el futbol i l’esport siguin per a mi, més que una passió, ha estat un desig de jugar i compartint hores menjant, rient i per descomptat bevent .... i molt, però sobretot m’ha permès gaudir de la companyia d’unes grans persones i companys.
Penseu que no us deixo, penjo les botes per que crec i sento que es la fi d’una etapa de la meva vida, i espero no deixar mai de gaudir de la vostre companyia i de les vostres “putades” allà a on anem.
No puc, crec, jugar més a futbol, però el que si puc fer es aixecar el braç per brindar, posar les orelles per escoltar-vos, la boca per riure i seguir tenint el cor per sempre amb tots.
Sou tots, i dic tots, collonuts, i us dono les gràcies per els moments que m’heu dedicat i ens hem dedicat.
No us deixo, em retiro en cos, no pas en ànima.
No canvieu mai i seguiu sempre celebrant-ho tot ... fins hi tot, quan no tingueu res que celebrar.
Gràcies a tots.
El “veterà” més veterà del grup de veterans.
Arenys de Munt, 21 de maig de 2009
ENRIC FILELLA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada