Dues setmanes després retrobem el camí de la victòria i de quina manera: amb una maneta. Una mà de gols plena de caramboles i jugades estranyes que no van aconseguir fer ombra al gran gol del dia: el del Presi, el seu primer de la temporada. I quin xixarro, pura delicadesa tècnica, precisió mil·limètrica, una rosca enverinada que firmaria el millor Henry i va deixar clavat al porter. Que tremoli en Prats i el seu pitxixi!
PD: L’Anselm es va reconvertir en Cruyff quan al tram final del partit va observar que la habilitat dels davanters rivals era el desmarcar-se dels nostres centrals. Aleshores pres per d’iluminació que només tenen els genis (o pels efectes contagiosos de tenir en Xesco massa a prop) va ordenar avançar els centrals al mig camp creant el caos total a la davantera rival...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada